Pompeia, una mirada al món clàssic
Pompeia, una mirada al món clàssic
M’ha agradat molt visitar les restes de l’antiga ciutat romana de Pompeia (Nàpols, Itàlia) perquè és la més pròxima a la mesura de les persones de totes les restes del món antic que conec. M’ha agradat perquè no hi ha grans monuments, ni grans circs, ni grans arcs triomfals per a commemorar batalles militars. Hi ha forn de pa, hi ha comerços i establiments de tot tipus, hi ha una plaça ágora, un auditori, uns banys públics, carrers amb voreres, calçades i passos de peatons, cases amb aigua correnta i clavegueram, patis i jardins, tot això formava part d’un nucli urbà de fa uns 2.000 anys. Pensem només que, en molts dels nostres pobles, una cosa tan elemental com l’aigua correnta a les cases i el sistema de clavegueres no es van implantar fins la dècada dels anys seixanta del segle XX, fa uns 60 anys. Fa quatre dies com aquell que diu. Infraestructures urbanes que també podem vore en ciutats de l’Antiga Grècia i que tenen prou més de 2.000 anys.
També és veritat que aquestes antigues societats no eren gens igualitàries, entre altres motius perquè una part de les persones eren esclaves, però en altres aspectes eren civilitzacions avançades. Pompeia és un exemple de com era una petita ciutat i com es desenvolupava la vida quotidiana dels no poderosos en l’antic imperi romà. És per això -i pel boníssim suc de mangrana que em van vendre a l’eixida del museu arqueològic a l’aire lliure- que m’agrada Pompeia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada