Patrimoni, inversions carregades de futur
Patrimoni, inversions carregades de futur Parafrasejant Gabriel Celaya, la recuperació del patrimoni històric i artístic no és un luxe cultural per als neutrals, sinó que les inversions destinades a béns patrimonials pot generar riquesa econòmica i cultural. Un exemple molt evident el trobem al nucli antic de Vilafamés. Des de la fundació del Museu d’Art Contemporani (1973) es van produir dos fenòmens socials que expliquen perquè esta vila disposa d’un dels conjunts urbans més ben conservats del País Valencià. Per una banda, els habitatges de la zona alta es van despoblant, a poc a poc, des dels anys seixanta. Els pobladors (llauradors) es desplacen a la part baixa del poble que compta amb millors accessos per als tractors i automòbils que entren en la vida moderna d’aleshores. Uns altres emigren a la ciutat i el nucli antic es queda amb una densitat de població molt baixa i envellida. Per altra banda, al recer del Museu, venen forans i artistas atrets per la vida rural, co