Les infinites combinacions de l'skyline de Vilafamés
Longi Gil Puértolas
comissari de l'exposició
Si bé la calma no és la qualitat quotidian de Joan Miquel Ahís, quan el fotògraf planta la càmera davant d'un tema, s'arma d'una paciència infinita i –com el caçador d'aveall– espera el que calga fins que aparega allò que desitja captar dins de l'espillera, dins del quadre. L'objecte a fotografiar és sempre el mateix, l'skyline de Vilafamés, conformat per quatre torres: la del Batle, la del Campanar, la de Gómez i la del Castell. Quatre miradors mirats i repetidament retratats per Ahís. L'altre element emblemàtic que sol introduir de fons és la figura cònica –i icònica– del Penyagolosa. Però el caçador d'imatges no es limita a enquadrar l'objecte sinó que espera pacient fins que els rajos del sol matiner, filtrats pels núvols i les boires que l'entrebanquen, pinten la pedra rogenca amb el to i la intensitat més oportuna. Els núvols i les boires són còmplices necessaris per a tapar o destapar determinades parts de l'enquadrament o per a filtrar la llum natural. La combinació d'aquests elements produeix un nombre infinit de combinacions, de les quals, aquesta exposició és només una petita mostra.
Les fotografies d'Ahís tenen una clara influència de la fotografia pictorialista del segle XIX, un pictorialisme sense intervenció aparent, naturalitzat, pròxim als paisatges romàntics envoltats d'elements atmosfèrics que desdibuixen una part del quadre i el revesteixen d'una pàtina nostàlgica i intemporal.
Després del núvol, el sol traspunta
Davall les fotografies que Joan Miquel Ahís exposa al Centre Cultural Quatre Cantons de Vilafamés subjau un drama personal que no podem obviar. Aquests paisatges idíl·lics, envoltats de boires de cotó-en-pèl i extretes d'un conte de fades, van ser possible perquè l'autor es trobava en situació d'atur i disposava de tot el temps del món. La Radiotelevisió Valenciana, on Ahís havia treballat durant vint-i-quatre anys vocacionals, va apagar bruscament les emissions per ordre governativa. Després d'haver-la pervertit i saquejat, la van tancar amb greus conseqüències econòmiques, laborals, culturals i socials. No sols va afectar els treballadors i treballadores de l'antic Canal 9 sinó també a milers de persones del sector audiovisual valencià. A més a més, el tancament va vulnerar drets fonamentals per a la ciutadania valenciana, la llibertat d'expressió i el dret a la informació.D'aquelles cendres, Joan Miquel Ahis, va renàixer com l'Au Fènix, fotografiant dia a dia el rovell de l'ou del seu espai de confort: les pedres rogenques i les parets emblanquinades del conjunt històric del seu poble. El fotògraf pacientment esperarà hores i hores perquè unes boires capritxoses s'obrin i deixen passar els raigs d'un sol horitzontal i altres tapen aquelles parts que el retratista considere que són poc harmonioses amb el conjunt arquitectònic. La cerca perseverant per descobrir la bellesa pot ser una catarsi per a tornar a sentir-se viu.Aquest mateix esperit de superació ens ha de ser útil ara, col·lectivament, en moments difícils, després de passar una dolorosa pandèmia i immersos en una malparida guerra en Europa. Un esperit de superació que s'alimenta de la creació artística, de la cultura, que impulsa la vida i l'esperança en el futur. Com deia Anselm Turmeda, insigne mallorquí i corre món del XIV:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada