Els "titiriteros" de Madrid i el crim de Conca

Els titiriteros de Madrid i el crim de Conca 

Longi Gil Puértolas

  

L'etern debat entre la realitat representada i la ficció semblava que ja no tenia sentit. Dissortadament, amb la detenció dels titiriteros de Madrid les fronteres de la ficció es fonen i confonen a conveniència dels censors de sempre. L'empresonament dels comediants madrilenys durant cinc dies i la posterior llibertat preventiva és una de les situacions més absurdes i anacròniques que ens podem imaginar a aquestes altures de la vida. El fet que un personatge (DE FICCIÓ com tots els personatges de qualsevol representació o narració) enlaira una pancarta amb la llegenda "Gora Alka-Eta" no cap en cap cap que siga motiu per acusar a l'artista d'apologia de terrorisme, ni de promocionar de violència.

La representació de la violència precisament és utilitzada habitualment pel cinema antibel·licista i pacifista i sempre amb la finalitat de denunciar allò que es representa a la pantalla. Per posar un exemple, El crimen de Cuenca (Pilar Miró, 1979) és una de les pel·lícules que representa la violència de forma molt realista, de manera que l'espectador arriba a sentir el dolor en la pell quan torturen els falsos culpables d'un crim que no va existir. La directora va realitzar un al·legat contra la tortura i, per això mateix, va ser víctima d'un procés militar.

Pilar Miró va posar en escena l'acarnissament d’uns torturadors amb la intenció de denunciar la violència a través de la mateixa violència,  una pràctica freqüent durant la dictadura franquista. Per això precisament, la pel·lícula va ser segrestada per l'autoritat governativa en plena Transició.

Ara, en una segona transició democràtica, han segrestat els ninots, la pancarta i han empresonat els titellaires. Sembla que les llibertats democràtiques no avancen. No conec l'argument ni el context de l'obra que representaven les titelles madrilenyes. Però allò que un personatge fa i diu a través de l'acció no es pot atribuir a l’actor, sols una ment infantil ho confon amb la persona de l'actor o amb el guionista. Solament una ment infantil o una ment malalta ho confon.

La innocència infantil és molt bonica, però en els adults és molt perillosa. Quan de petit anava al cinema del meu poble pensava que l'amo del Cine Serrano era també l'amo dels cavalls que muntaven els indis i vaquers de la pel·lícula. El fiscal que ha empresonat els titiriteros ha cregut que l’amo és ell. L’amo de tot, dels cavalls, del cine, de la ficció, de la realitat, dels titelles i de la llibertat d’expressió.